Nosaltres, com essers humans, com a persones contemplatives i observadores, com a únics animals racionals, som els que fem que qualsevol cosa obtingui un cert grau de bellesa. Al observar la natura per exemple, aquesta no és bella per si sola, nosaltres al contemplar-la arribem ha admirar-la i per tant es crea una bellesa d’aquesta en que l’essència només ens arriba a nosaltres, ja que hi ha persones que al contemplar-la, no arribaran ha admirar-la i per tan per ells, la natura que veuen no és bella. No hi ha bellesa, sense algú que l’admiri, senti i agradi el que veu.
